El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.
Les dades publicades en la notícia sobre el balanç de temporada de les diferents Oficines de Turisme (d’ara endavant OTs) del nostre municipi deixen una dada que bé mereix un Racó de Pensar: les OTs perden visitants de manera lenta però continuada els darrers anys. En part, ens explica la pròpia notícia, el fenomen es deu a la irrupció de la comunicació 2.0; a l’era d’Internet i les xarxes socials, els visitants fan servir les ja no tan noves tecnologies per cercar informació sobre el territori, tasca tradicional de les OTs. Les vistes a les OTs ubicades en els nuclis costaners s’han fet més curtes i els motius, més concrets.
No arriscaríem massa si apostéssim que, aquesta, és una tendència imparable. El pes demogràfic cada vegada més rellevant dels nadius digitals, que paulatinament aniran substituint a totes aquelles persones nascudes i educades a l’època analògica, fa pressuposar que la funció primigènia de les OTs sigui cada vegada més irrellevant. Si a això li sumem l’alt cost econòmic que suposa mantenir aquestes infraestructures estacionals (el nostre municipi disposa de 5 oficines obertes cada temporada), no ens hauria d’estranyar, doncs, que comencin a sortir veus qüestionant la seva existència. Però de la mateixa manera que la televisió no va matar la ràdio ni el vídeo va acabar amb el cinema, potser comença a ser hora de debatre quin és i quin ha de ser el rol de les futures OTs, que inevitablement ha de superar el marc d’actuacions que han tingut fins ara.
Primer de tot, doncs, què fan les OTs? En el nostre municipi, dividit en diversos nuclis, les OTs realitzen un paper imprescindible no només per al turista: són, per a tothom, visitants i residents, turistes i autòctons, l’única oficina real que l’ajuntament disposa en aquests nuclis. Qualsevol interacció amb l’administració –una queixa, una reclamació, una consulta- passa per l’oficina de torn. Les persones que les atenen, a més, tenen el valor afegit de saber idiomes, fet bastant important en un municipi turístic com el nostre on no estaria de més exigir a tot el personal que ha de fer feines d’atenció al públic al menys el domini mínim d’alguna tercera llengua. Però mentre això no passa, per a qualsevol petita incidència que tingui un visitant, el primer lloc on acudirà una persona que no parla el nostre idioma per a qualsevol cosa relacionada amb l’administració és a l’OT més propera.
Les OTs, són, doncs, quelcom més que punts d’informació. La seva obertura dóna el tret de sortida a la temporada turística oficial, el moment de l’any que l’administració puja la persiana als nuclis i aquests esdevenen, per uns mesos, ens amb personalitat pròpia amb les seves oficines d’atenció al públic. Les de turisme, esclar.
