El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.

Tal i com s’informa en aquest mateix butlletí, l’àrea d’Ocupació i Formació de l’IPEP ha elaborat un document molt útil de cares a traçar futures polítiques per a millorar la salut del nostre mercat laboral: una diagnosi formativa batejada com a Palafrugell, competències i oportunitats laborals.

Es tracta d’un document de treball que detalla tots els recursos formatius de Palafrugell, indaga sobre les necessitats reals de formació del mercat laboral, dividit en 27 famílies professionals, i fa propostes de cares a formacions per competències del tot focalitzades a resoldre aquestes necessitats. Metodològicament, s’ha entrevistat a 49 empreses de Palafrugell, a més de comptar amb la valuosa experiència que tot el personal del SOMI, el servei municipal d’ocupació, acumula amb la seva tasca diària. Podeu llegir tot el document sencer, aquí.

La formació permanent és una de les necessitats que caracteritzen la nostra època. La revolució tecnològica provoca canvis constants en tots els àmbits socials i econòmics; nous reptes, nous oficis, nous competidors, etc. Per aquest motiu, constantment ens hem d’anar actualitzant. En especial el món laboral. Un document tan focalitzat com la diagnosi de recursos formatius de Palafrugell resulta, doncs, una eina molt valuosa per a fer allò que estem obligats a fer des dels ens públics: distribuir els  recursos de que disposem de manera que el conjunt de la societat en tregui el màxim benefici.

En les seves conclusions, la Diagnosi Formativa fa propostes molt concretes. En primer lloc, identifica quines famílies professionals necessiten una major aposta formativa, i de quin tipus hauria de ser. A Palafrugell, dues famílies aporten més del 57% de les ofertes de feina que han arribat al SOMI al llarg de l’últim any. Es tracta d’Hostaleria i Turisme i la vinculada al món del Comerç. Ambdues, tradicionalment receptores de personal poc o gens qualificat, avui tenen dificultats per trobar treballadors que s’adaptin a les necessitats actuals. Al final, és clar, si no troben el perfil de candidat adequat, acabaran per contractar a qualsevol, però la qualitat del servei ho pateix, amb tot el que se’n deriva avui en dia -comentaris a webs especialitzades i xarxes socials, etc. Una formació personalitzada per aquests perfils difícils de cobrir sembla una bona manera de solucionar-ho.

Però una bona formació sempre requereix una bona inversió de recursos. I en el cas que ens ocupa, la formació per competències, encara més. El problema que es planteja alhora de planificar cursos en general en comarques com la nostra és el de comptar amb una suficient massa crítica de persones que garanteixi la viabilitat de la formació. En aquestb particular, al voler personalitzar tant les formacions, aquest problema s’accentua. Caldrà, doncs, una profunda implicació de l’empresariat, que a fi de comptes serà el beneficiari últim d’aquestes formacions. Amb tot, aquest no és un projecte d’un any. L’experiència i trajectòria que té l’IPEP treballant colze amb colze amb el sector privat segurament facilitarà molt les coses. Perquè tothom s’ho ha de creure i tothom ha d’entendre que invertir en formació equival, avui, a pagar als proveïdors de matèries primeres: sense elles no hi ha negoci.