Emprenedoria Social

17/08/2016

Emprenedo_social

L’emprenedoria social està definida pel GEM Especial Global Entrepreneurship Monitor com qualsevol iniciativa que té un objectiu social, ambiental o comunitari.

Aquest model d’emprenedoria treballa per resoldre problemes socials i mediambientals a través de la vessant empresarial i pot haver-hi o no afany de lucre, però està supeditat a la missió social que esdevé la finalitat principal de l’empresa. A més, ofereix noves oportunitats de negoci i de creació d’ocupació en el context actual. Des de fa temps, existeix un model d’empresa en el qual l’assoliment d’un impacte social, mediambiental i/o cultural positiu és l’objectiu principal de la seva activitat econòmica. Un model en el qual la venda d’un producte o servei és un mitjà per assolir un impacte positiu sobre les necessitats de la societat. Aquestes empreses són anomenades “empreses socials”.

D’aquesta manera els projectes d’emprenedoria social intenten combinar la viabilitat de negoci amb el compromís social.

Com indica l’Informe, el promig mundial dels adults entre 18 i 64 anys que estan en procés de crear una empresa social és del 3,2%, una xifra inferior al 7,6% dels que es troben en vies de posar en funcionament una startup amb finalitat comercial.

En un context de creixents desigualtats socials i cronificació de la precarietat, el sector no lucratiu ha assumit un paper fonamental a detectar i donar resposta a les necessitats socials no ateses pel sector públic i el mercat. És així com sorgeixen nous projectes d'emprenedoria social.

Els negocis iniciats pels emprenedors socials, han incrementat en la majoria de les regions del món, i cada vegada són més les persones que inicien negocis amb objectius de bé comú i no només amb la finalitat d’obtenir beneficis.

El sector no lucratiu ha assumit un paper fonamental en detectar i donar resposta a les necessitats socials no ateses pel mercat i pel sector públic i ha tingut una funció en la creació de valor social.  En aquest context han aparegut nous projectes d’emprenedoria social que pretenen aconseguir un impacte positiu en els col.lectius que pateixen una situació de marginació, identificant-ne les causes, analtizant les seves necessitats i proposant una sèrie de serveis i projectes que ajudin a satisfer aquestes necessitats. L’objectiu principal és generar canvis que impliquin els beneficiaris del procés i que aquests assumeixin part de la responsabilitat del projecte.

A Catalunya podem trobar moltes experiències d’emprenedoria social, un exemple seria Luz Rello Sánchez, que ha estat guardonada aquest 2016 per la Fundació Princesa de Girona en l’àmbit social per haver desenvolupat un model sostenible i replicable que utilitza la tecnologia per afrontar el repte social de la dislèxia, al servei del bé comú i amb un alt efecte multiplicador.  El 2014 el guardonat va ser Mohamed El Amrani (Marroc, 1992) que és el creador de l’Associació Xarxa de Convivència de Roses, i a més, aquest any la Universidad Europea de Madrid i la International Youth Fondation el van guardonar amb el Premi Nacional Jove Emprenedor Social. La Xarxa de Convivència es dirigeix a joves en risc d’exclusió social o que formin part de famílies desestructurades, sobretot immigrants amb problemes d’integració i, en general, tota la ciutadania que aposti per un model de societat cohesionada.

Perfil de l’emprenedoria social

Els emprenedors socials de tot el món, el 55% són homes i el 45% són dones, que representa una diferencia menys acusada que en l’emprenedoria comercial on la diferencia en el món és de dos homes per cada dona emprenedora. Segons l’últim Informe GEM a Espanya, publicat el passat mes de maig, sis de cada deu persones emprenedores són homes i 4 són dones.

Segons l’autor principal de l’informe, l’emprenedoria social s’associa sovint als joves, que són idealistes per naturalesa; les persones entre 18 i 34 anys són més propenses a posar en funcionament organitzacions amb finalitat social.

Una de les causes que s’indica que moltes iniciatives es quedin pel camí, és la manca de finançament; des d’Ashoka España, la xarxa d’Emprenedors Socials més gran a nivel internacional, s’apunta que s’haurien de crear noves eines de finançament ja que la inversió tradicional i els mecanismes actuals no s’ajusten en aquest nou paradigme d’emprenedors que primen l’impacte social al benefici econòmic.

Els factors d’èxit d’un projecte d’emprenedoria social poden integrar els següents aspectes:

  1. Generar impacte social a través de la innovació en el model de gestió. És important aconseguir un compromis per a generar projectes en què les responsabilitats siguin compartides pels seus membres amb objectius comuns i compartits.
  2. Sostenibilitat económica i financera. Cal buscar un equilibri entre els objectius econòmics i socials mitjançant solucions innovadores als problemes de finançament.
  3. Potenciar el treball en xarxa. La col.laboració intersectorial i amb altres projectes d’emprenedoria és un element clau per aconseguir un impacte social més gran.
  4. Implicació en la comunitat. És important fer participar a la ciutadania, ja que es genera implicació en la detecció dels problemes socials que l’afecten i passen a formar part activa en la seva ressolució.
  5. Mesurar l’impacte social dels projectes. Cal analitzar si el projecte ha significat un canvi en la qualitat de vida dels col.lectius als que es dirigeix.
  6. Comunicació. Donar a conèixer els projectes d’emprenedoria social permet que la societat prengui cosnciència de la seva importància com a element de cohesió social i que es sensibilitzi sobre els problemes socials que l’afecten.

untitled-1

Des de la Generalitat de Catalunya es va posar en funcionament @EmprenSocial  que és un programa marc que té com objectius enfortir l’ecosistema de l’emprenedoria social amb la participació de les entitats i institucions sòcies i ampliar la visibilitat i la presència de l’emprenedoria social al conjunt de la societat catalana.

Podeu trobar-ne més información a:   http://www.emprenedoriasocial.cat/

catalunya empren març 2016

Amb la col·laboració de la