El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.

Quin criteri cal seguir alhora de penjar les llums de decoració nadalenca pels carrers de la vila? La resposta de l’IPEP és clara: només als nuclis comercials, a les entrades i sortides de la vila i a les rotondes.

Aquest criteri té la seva lògica. Els nuclis comercials són aquells carrers on l’activitat econòmica comercial hi té una forta presència i són pol d’atracció per a la població en general. El Nadal sempre és una bona època per el comerç, i la il·luminació nadalenca contribueix a crear i potenciar l’atmosfera d’excepcionalitat en la que emmarquem aquestes festes. Posar-hi les llums de Nadal, il·luminar aquest nuclis, té un retorn. Que al comerç local li vagi bé, com en qualsevol altra activitat econòmica, ens beneficia a tots.

Els altres dos supòsits que contempla el criteri de col·locació de llums de Nadal són de sentit comú. Il·luminar les entrades i sortides de la vila i les principals rotondes viàries vesteix el poble de Nadal,  en una tradició tan arrelada arreu que no fer-ho resulta, simplement, inimaginable. En aquest cas es pot argumentar que la il·luminació d’aquestes àrees no reporta cap retorn econòmic, però malament aniríem si l’Administració només tingués en compte criteris econòmics alhora de planificar totes les seves accions.

Per descomptat, no a tothom li agrada el Nadal i la seva parafernàlia: les llums, les nadales, o l’ambient de germanor i pau que, per a moltes persones, pot resultar tristament artificial i fins i tot hipòcrita. Però de la mateixa manera que no deixarem de celebrar la Festa Major perquè a moltes persones els molesti el soroll i el rebombori que genera, per el mateix motiu tampoc deixarem de celebrar el Nadal pel fet que no sigui del gust de tots.  

Aleshores, per aconseguir un cert equilibri entre els drets de tothom, no queda més remei que l’Administració reguli aquesta activitat. Per què, doncs, cada any s’amplia el nombre de carrers il·luminats? A (quasi) tothom li agrada tenir els seus carrers engalanats. Els llums fan Nadal, la canalla espera amb il·lusió que s’encenguin, els carrers fan patxoca... És lògic pensar que són molts els veïns que reclamen il·luminació nadalenca també als seus carrers. Però com a Administració la nostra obligació és regular i posar ordre en nom del mencionat equilibri de drets i en nom de la racionalitat. Les llums de Nadal suposen una despesa econòmica important en muntatge i desmuntatge i generen una despesa energètica suplementària. Fora bo, doncs, perquè és la nostra obligació, que des de l’Administració siguem molt conscients d’aquests equilibris i busquem solucions justes coneixent per endavant que no sempre podrem acontentar a tothom.