El Racó de Pensar és una nova secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics. En aquesta quarta entrega, farem una anàlisi del Flors i ViolesEL RACÓ DE PENSAR: Flors i Violes… i romaní!
Tothom ho sap: l’edició d’enguany del Flors i Violes ha pol•linitzat l’atmosfera comercial palafrugellenca de joia i esperança per encarar una temporada que, amb l’arribada de cada primavera, alça de nou el teló. Com una senyal de bons auguris, la climatologia va ser benèvola; els patis, estarrufats de goig i orgull; els carrers del centre, engalanats; els espectacles, diversos i per tothom; els menús per l’ocasió, suculents; els carrers i places, plens; i les caixes registradores dels comerços, clinc,clinc, traient fum. Tot un èxit.
Com a organitzadors, és hora de penjar-nos les medalles. La funció inherent de l’IPEP és la promoció econòmica, i no hi ha cap dubte que l’objectiu va ser assolit amb escreix. Però atribuir-se tots els mèrits enlletgeix per deshonest; el Flors i Violes s’ha guanyat, per mèrits propis, ser una marca de poble i consolidar-se com a tal. Per tant, l’èxit –o els possibles fracassos- han de ser atribuïts com un èxit de poble, o com un fracàs coral.
Atribuir-se els èxits ens resulta fàcil. Diem que l’home ha arribat a la lluna quan les persones que l’han trepitjada es conten amb els dits d’una mà. Els fracassos, en canvi, costen d’empassar. Per si de cas, millor apartar-se; que si van maldades jo no hi era i ja ho deia, jo, que tot plegat no tenia ni peus ni cap.
Sigui per aquest motiu, sigui per un altre, la realitat és que si ara ens felicitem tots plegats es deu al treball d’uns pocs. Els carrers, posem per exemple. Engalanar-los requereix la col•laboració i implicació de tots els comerços, doncs seran els comerços els principals beneficiaris de l’afluència de públic que el festival en si atraurà, perquè aquest és el principal objectiu dels organitzadors, que no és altre que l’àrea de promoció econòmica. Doncs amb aquest objectiu s’organitza una reunió amb els Caps de Carrer, persones implicades i amb ganes de fer coses i treballar no només per ells, sinó pel poble des d’una òptica de poble. N’arriben pocs i desanimats. La història sempre és la mateixa. Són persones que s’impliquen aportant desinteressadament hores i feina mentre la majoria dels seus veïns amb prou feines s’hi interessa. El desànim s’acaba apoderant d’aquestes persones i el cansament fa que moltes d’elles llencin la tovallola: els carrers engalanats son menys i, probablement, menys vistosos del que haurien pogut ser si tothom si hagués implicat.
I nosaltres? Què hi ha de l’Administració? Som una? Treballem amb visió de poble, conjuntament, de manera coral? O, també, deixem que si les coses van maldades sigui l’altre àrea qui carregui amb la culpa, que jo no en sé res d’aquest assumpte, no sóc jo qui l’ha organitzat? És una bona pregunta. I, molt probablement, entre totes les persones que treballem a l’administració hauríem de fer un examen de consciència. Hem entès aquest –o d’altres esdeveniments, independentment de qui ho organitzi- com a marca de poble? Ens l’hem fet nostre? Hem treballat de manera coordinada i conjunta per tal de garantir el millor desenvolupament possible d’un esdeveniment d’aquestes característiques i volum?
No podem demanar als ciutadans que facin allò que nosaltres no som capaços de fer. Si volem que el Flors i Violes es converteixi en una marca de poble, tots hem de tenir una visió global de poble. Tots. S’han de crear protocols i formes d’actuació conjunta entre àrees de l’ajuntament que minimitzin al màxim qualsevol descoordinació que deixi a l’atzar, o al sobreesforç d’algú totalment implicat, el resultat final. És cert que tenim un component cultural que ens fa funcionar amb aquesta manera de fer que, no se sap com, fa que les coses al final funcionin. O no. Perquè fent-ho així, les coses de begades poden ser un èxit espectacular; però si no treballem amb aquesta visió global també poden convertir-se en prediccions autocomplertes i esdevenir un sonor fracàs.
