El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.
Palafrugell va acollir, els dies 12 i 13 de març, la tercera edició del Saló de la Formació, l’Ocupació i l’Empresa del Baix Empordà. Aquest Saló el vam organitzar des de l’IPEP conjuntament amb el Consell Comarcal del Baix Empordà.
El Saló fou un èxit en xifres: 39 empreses i entitats van instal·lar-se a la zona d’expositors, dividides en àrees temàtiques com serveis formatius, empreses de recursos humans i turístiques que recollien cvs, i serveis a d’altres empreses; 46 ponències, 11 d’empresa i emprenedoria i 35 sobre el foment de l’ocupació; i el més important i destacat del Saló: 22 empreses (12 d’elles de Palafrugell) van posar sobre el taulell 58 ofertes de treball amb 143 vacants per cobrir, per a les quals es van realitzar 679 entrevistes.
Aquestes xifres no s’haguessin pogut assolir sense un gran treball organitzatiu a darrera, i és de justícia reconèixer-ho. La gestió de l’Espai Entrevistes, per on hi van passar centenars de persones, la seva orientació, el triatge de currículums, la seva correcta ubicació en les files corresponents per a fer les entrevistes, etc. va requerir un gran esforç per part de la vintena de professionals que hi van treballar els dos dies de Saló. En general, la nota final de valoració no pot sinó ser alta.
Com sempre i a tot arreu, però, hi ha aspectes clarament millorables per a posteriors edicions, i farem bé de prendre’n nota. Les ponències, per exemple. 46 ponències en un dia i mig, a Palafrugell, és una xifra clarament per sobre de la demanda. El resultat va ser que un bon número de xerrades, algunes d’elles molt interessants i amb professionals molt reconeguts, van tenir una afluència de públic molt baixa, especialment les de primera hora del matí i les de la tarda. I moltes de les que es van omplir, ho van fer amb públic de diferents instituts que visitaven el Saló. Quantitat no és sinònim de qualitat, i potser seria preferible que en properes edicions les ponències fossin més selectives. N’hi va haver algunes de clarament prescindibles, com la d’un representant polític radicat a Brusel·les i que, a hores d’ara, ningú de les escasses persones que el van anar a escoltar –el seu seguici inclòs- podria dir exactament de què va parlar i amb quina finalitat.
Potser també fora bo fer un esforç per implicar més al personal d’empreses, ja que moltes de les xerrades anaven destinades a professionals que no hi van assistir. És possible que el Saló hagi transmès la percepció generalitzada de que el seu públic objectiu és més el de cercadors de feina que no pas els professionals. De ser així, s’hauria de treballar per a corregir aquesta imatge.
Però ningú hauria d’oblidar que l’èxit del Saló es deu a un gran fracàs. El Baix Empordà és una de les comarques de Catalunya amb major nombre d’aturats. Com a gestors públics, si ens apuntem als encerts i a les bones xifres, apuntem també al nostre còmput particular els fracassos.
