El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.

El mercat setmanal del diumenge a Palafrugell, que tradicionalment ha representat un pol d’atracció, una cita gairebé ineludible marcada al calendari per a molta gent de la comarca, necessita ser repensat a fons. Els temps que corren així ho exigeixen. Evolució o mort seria una consigna no massa allunyada de la realitat, per més cridanera que sembli.

La diagnosi és prou greu. El mercat setmanal pateix per diversos fronts. D’alguns, com a administració, en som responsables. D’altres són factors conjunturals: la crisi del comerç, en general, també afecta de ple als mercats tradicionals. Buscar-hi sortides és cosa de tots, administració i particulars. El que sembla clar és que l’immobilisme  no és una opció, si no volem veure com un actiu econòmic tan tradicional es va apagant a poc a poc.

Crisi del comerç. En el darrer Racó de Pensar ja en parlàvem. El comerç, avui, ha de fer front a una competència global que ha arribat al detall: Es pot comprar des del mòbil un joc de llenceria a un preu gairebé insuperable i tenir-ho a casa l’endemà, perfectament empaquetat i amb garantia de devolució. En el cas dels mercats, a més, s’hi suma la imatge projectada en l’imaginari col·lectiu. Se’ls associa a preus populars. Per mantenir aquesta competitivitat de preus, la qualitat dels productes es veu afectada, els consumidors ho noten i arronsen el nas. El mercat com a institució genèrica ha guanyat la partida al mercat tradicional.

Per part nostra. Palafrugell no va encertar alhora de planificar urbanísticament l’espai destinat al mercat setmanal. Feta fa vint anys, la reforma del carrer Pi i Margall, al llarg del qual s’hi instal·la el mercat cada diumenge, ha quedat obsoleta i no respon a les necessitats actuals. Fanals, arbres... Hi ha tot un seguit d’obstacles que impedeixen que les millors parades, que solen venir amb camions adaptats, puguin accedir-hi, perquè simplement no tenen prou espai. I aquestes se’n van a on sí que hi tenen cabuda, com el mercat del diumenge de Sant Feliu de Guíxols.

A tot això s’hi ha de sumar la liberalització del sector imposat per la normativa europea, que possibilita que qualsevol persona pugui accedir a tenir una parada al mercat sense que l’administració local pugui tingui massa marge de regulació. El resultat suposa una homogeneïtzació i disminució de l’oferta –el cas de la roba interior és paradigmàtic; moltes parades de roba han acabat per posar el focus en allò que encara es ven bé, eliminant progressivament la resta- i a una reducció real del número de parades: En els darrers anys, el mercat de Palafrugell ha perdut gairebé un terç de paradistes.

De la mateixa manera que s’ha posat el focus sobre el comerç, el Mercat Setmanal de Palafrugell també requereix d’una seriosa transformació si vol sobreviure als nous temps. Des de l’IPEP creiem que ens pertoca a tots –nosaltres com a tècnics i gestors públics, els propis paradistes i la societat en general- seure a repensar el futur del mercat, redissenyar-lo, fer-lo atractiu pel comprador del segle XXI. I més val que ens hi posem aviat.