El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics. En aquesta cinquena entrega, que coincideix amb els 100 números d’aquest butlletí, farem una anàlisi de la campanya de dinamització Rasca l’Unça Acabem de cloure la tercera edició del Rasca l’Unça, una iniciativa pensada per promocionar els mercats municipals i, de retruc, el conjunt de l’activitat econòmica del nostre poble. Mitjançant unes butlletes rasca-rasca que els venedors dels tres mercats reparteixen als seus clients a discreció, aquests poden obtenir des d’importants premis, oferts desinteressadament per empresaris hotelers, de restauració, comerciants o del sector serveis, fins a descomptes en els comerços locals adherits a la campanya –enguany, més de vuitanta. És, doncs, una campanya de promoció econòmica amb tots els ets i uts que està plenament justificada des del nostre àmbit d’actuació.
Des de l’IPEP, quan es posa en marxa aquesta campanya, insistim molt en la idea que el mercat fa poble; si el mercat funciona, el poble –des de l’òptica econòmica- va bé. D’aquí que es justifiqui una campanya en la que, en primera instància, els principals beneficiaris son els operadors del mercat –doncs és a ells a qui s’ha d’anar a comprar per obtenir les butlletes guanyadores. Ara bé, fins a quin punt la resta del teixit comercial del poble es beneficia d’aquesta campanya? És una pregunta pertinent que els promotors de la campanya ens hem de formular.
Anem a pams. Primer de tot hem afirmat que els principals beneficiaris son els propis paradistes del mercat. Segurament no sigui possible quantificar els beneficis que obtenen amb la campanya, però hom diria que no n’obtenen cap en veure l’escàs entusiasme amb que encaren, en general (i les generalitzacions sempre son injustes), la campanya. I pot ser degut, també, en com afronten la mateixa. Ens expliquem. El Rasca l’Unça està concebut per fidelitzar els clients habituals, sí, però també i sobretot per atreure nous clients al mercat que, potencialment, repercuteixin en altres comerços de la vila. En canvi, es fa evident que, des del mercat, es dóna més importància a la fidelització dels clients habituals; es reparteixen més butlletes als compradors regulars, com a premi, que a possibles nous clients. És totalment lícit, per descomptat, però aquest procés endogàmic dificulta assolir l’objectiu de la campanya.
A l’altra banda, hi ha els més de vuitanta comerços que participen de la campanya oferint descomptes del 10 o el 20 per cent a totes aquelles persones que es presentin als seus establiments amb una butlleta premiada a la categoria de comerç. No és cap secret que el petit comerç no passa pel seu millor moment. Molts botiguers ja ajusten fins al límit els marges comercials per tal de ser competitius. Demanar-los-hi que ofereixin aquests descomptes de manera desinteressada suposa un sobreesforç per a ells. Tot i així, molts ho fan. Seria bo, doncs, que en poguessin veure un retorn en forma de nous clients, però el fet que moltes butlletes vagin a parar a mans de persones que habitualment ja fan les seves compres al poble, no els suposa cap valor afegit: una vegada més, els guanyadors son clients habituals que obtenen el premi del descompte per la seva fidelitat.
Finalment, hi ha la percepció dels beneficiaris dels premis. Per descomptat, els guanyadors dels premium (que inclouen nits d’hotel, menús, massatges, entrades a festivals, etc.) valoren molt positivament la campanya. A tothom li agrada rebre un bon regal. En canvi, ja és més complicat d’esbrinar si valoren tan positivament la categoria de premis de comerç consistents en els descomptes esmentats.
Per tant, com a organitzadors, potser seria bo replantejar-nos certs aspectes de la campanya, no fos cas que la pròpia inèrcia ens dugui a repetir, un any rere altre, els mateixos errors. Buscar fórmules perquè el comerç percebi la campanya com a beneficiosa també per a ells, més que un sobreesforç. Com? S’hauria de parlar, i es poden posar diverses idees sobre la taula. Una podria ser el canvi de papers: que fossin els comerços els repartidors de butlletes amb premis de descomptes o productes del mercat, de manera alterna; un any reparteixen els rascas els comerços i el següent el mercat. Una altra proposta podria ser el canvi de dates; fer la campanya en les èpoques més fluixes de l’any per estimular el comerç, podria ser una altra proposta.
Sigui com sigui, és important que no deixem que la inèrcia i el costum s’apoderi de nosaltres. Buscar noves fórmules d’estímul econòmic que repercuteixin en benefici de tots és el nostre treball. I la campanya del Rasca L’Unça és una bona eina que no hauríem de deixar rovellar.
