El Racó de Pensar és una nova secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics. En aquesta primera entrega, crònica de la jornada inaugural de Noves Eines per a Nous Reptes.
Crònica Jornada Noves Eines per a Nous Reptes L’expectació era notable entre les treballadores del SOMI (Servei d’Ocupació Municipal de l’Ipep) a l’inici de la jornada. No en va, l’assistència a la mateixa, tot i les confirmacions, sempre marca la frontera entre l’èxit i el fracàs d’un acte d’aquestes característiques, independentment de la qualitat dels ponents. Un cop les autoritats van entrar a la sala d’actes per donar inici formal a les jornades, tancant les portes a la seva esquena, el somriure de les organitzadores al taulell d’inscripcions, situat a l’entrada, donava una resposta satisfactòria a aquesta primera, i fonamental, condició. I és que, en efecte, la sala d’actes del Museu del Suro feia goig quan l’alcalde de Palafrugell, el senyor Juli Fernández, va donar la benvinguda als assistents. Més enllà del personal tècnic d’altres ajuntaments de la comarca que hi assistien tant per l’interès de la jornada en sí com per la solidaritat gremial de qui cobreix les espatlles als companys que, al seu torn, també garantiran una mínima assistència en altres actes similars, la presència d’una vintena d’alumnes del IES Baix Empordà de Palafrugell dotava de sentit al títol de les jornades: Noves Eines per a Nous Reptes, reptes que hauran d’afrontar aquests nois i noies, els professionals del futur. Un grapat de persones que assistiren a les jornades a títol individual, moltes d’elles amb mentalitat emprenedora, així com algunes persones en recerca de nous projectes professionals acabaven d’arrodonir un nombre d’assistents que s’enfilava fins la setantena. Una bona xifra tenint en compte la dificultat de persuadir a la ciutadania a participar en actes com aquest, tot i el gran esforç dut a terme pels organitzadors per fer-ne difusió. Les jornades es centraren en tres punts diferenciats: Les claus per treballar a Europa; fer xarxa de contactes, un valor afegit; i Emprenedoria: l’alternativa de crear un negoci. La primera de les ponències anava a càrrec del SOC, el Servei d’Ocupació de Catalunya i va dividir-se en dues sessions. Mª Fé Rodríguez va fer una primera radiografia de la situació laboral al conjunt de països de la Unió Europea i va desgranar les necessitats laborals dels països receptors de treballadors. En un to amè i proper, Rodríguez va mostrar a les clares que, passats els anys de bonança en els que tantes vegades renegàvem de les persones que arribaven a casa nostra buscant un futur millor, acusant-los de tants mals haguts i per haver, hem tornat a l’època de ser nosaltres els qui fem les maletes per necessitat, que mai és virtut, per més que avui els dirigents estatals que abans exigien carnets de patriotisme i “adaptació” als nouvinguts alabin ara que exportem els nostres costums al món durant els discursos nadalencs. La ponència sobre treballar a Europa va ser completada per Cristina Íñiguez, d’Intercanvis Internacionals del SOC, qui va detallar el funcionament del programes Eurodissea i Leonardo da Vinci per a persones interessades en treballar a l’estranger, en un to menys engrescador per als més joves de la sala els quals, no se sap si per aquest fet o per motius acadèmics, ja no van reaparèixer a l’auditori després de la pausa amb cafè i pastes, un cop acabada aquesta presentació. I va ser una llàstima, doncs la ponència següent titulada Fer xarxa de contactes, un valor afegit, fou memorable. La ponent, la psicòloga experta en recursos humans, professora de la UAB i gerent de la consultora Energivity Consulting, Mónica Mendoza, va desplegar tal ventall de dots comunicatives que la seva xerrada sobre la importància d’allò que avui es coneix amb el nom de Networking (i que, tal i com reconeixia la mateixa ponent, no és sinó el boca-orella de tota la vida rebatejat amb el seu terme en anglès, que sempre li dóna una pàtina més cool) enganxava fins i tot al menys interessat. Tot un plaer de xerrada farcida de bromes, confidències i bon humor, que transmetien el missatge desitjat mantenint a l’oient en un estat d’atenció permanent: Un clar exemple del poder de la bona comunicació en els nostres dies. Una ponència que va elevar el llistó dels continguts de la jornada fent-lo pujar de nota, de notable a excel•lent. Per acabar, la Noemí Ruger, del Servei d’Emprenedoria de l’Ipep, va desgranar en una breu però amena presentació els serveis que s’ofereixen des d’aquest servei a les persones amb ganes d’obrir un negoci propi, com era el cas d’alguns dels presents a la sala, que a aquelles darreres hores van constatar i agrair la veracitat del dit que diu que lo bo, si és breu, és dues vegades bo. Falta per veure si els resultats d’aquestes jornades acabaran donat fruits no ja només entre els assistents, que a fi de comptes molts d’ells faran de corretja transmissora, sinó i sobretot al conjunt de la població a qui van dirigits, doncs és la gent del carrer, especialment avui que tant costa avançar amb dignitat pel laboriós món del treball, qui determinarà, a la llarga, si el dispendi públic en jornades com aquestes està justificat. Pel nivell de ponències ens atrevim a dir que sí. Llàstima que no tot a la vida es pugui solucionar amb la loquacitat d’uns bons ponents.
