El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.
L’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell és un organisme autònom de caràcter administratiu creat per l’Ajuntament de Palafrugell amb personalitat jurídica pròpia. La seva Junta de Govern, a més dels representants de l’administració, està formada pels representants de les principals associacions professionals del poble: l’Acopa en representació dels comerciants, l’ATP en representació dels empresaris turístics, l’Associació de constructors, la de Bars i Restaurants, l’Associació d’Indústries del Suro, la Cambra de Comerç i l’Associació de Marxants del mercat diari formen part de la Junta. Totes aquestes associacions representa que són la contrapart privada de l’IPEP, un interlocutor necessari a l’hora de planificar actes de promoció, campanyes de dinamització i activitats diverses destinades a la promoció econòmica de la ciutat, feina principal de l’IPEP.
La teoria és bona. Sector públic i privat treballant conjuntament per fer avançar l’economia del nostre poble. La realitat, però, és que aquestes contraparts són, en molts casos poc o gens operatives, o funcionen artificialment a base d’injeccions de diner públic. N’hi ha, també, que funcionen molt bé –no voldríem, des d’aquí, generalitzar-, però no es cap secret que l’associacionisme no passa per la seva millor època, i el món econòmic i professional no n’és cap excepció.
Això genera problemes i equívocs. Problemes perquè aquesta falta d’acció conjunta dificulta tenir una visió global alhora de prendre decisions com a poble, passant les reivindicacions personals en primer terme. Equívocs perquè no són poques les ocasions en les que des de l’IPEP fem campanyes de promoció econòmica suposadament conjuntes quan, en realitat, és només la part pública qui les organitza, les treballa, posa el personal, els recursos, les hores i els diners. Queda bé dir que treballem conjuntament, transmetem la imatge d’un poble dinàmic i compromès, però en moltes ocasions resulta un miratge. No diem això per posar-nos medalles: aquesta és la nostra missió com a servidors públics, és la nostra feina. Però tot funcionaria molt millor amb contraparts reals que es corresponsabilitzin de debò, que aportin noves idees, plantegin altres campanyes, noves maneres de fer. Perquè, tot i que des de l’IPEP fem esforços per innovar, a l’administració tenim tendència a caure en la rutina, a repetir allò que funciona suficientment bé un any i un altre fins que convertim aquell acte, aquella campanya, en quelcom consolidat, “tradicional”, una categoria de confort en la qual l’acte en qüestió s’autoalimenta i es perpetua a sí mateix.
Les condicions de molts sectors econòmics després d’anys de crisi no són especialment bones. Això afecta, i molt, a les associacions professionals. Moltes empreses ja tenen prou treball en tirar endavant com per voler, acabada la jornada, dedicar esforços en associar-se i treballar conjuntament per fer formació, actes de promoció o campanyes vàries. Però hauríem, entre tots, de fer un esforç. Seguir enganyant-nos a nosaltres mateixos fent veure que aquestes associacions existeixen i funcionen ens condemna a seguir perpetuant rutines plenes de maquillatge. Si el que volem és un poble viu i dinàmic, necessitem que el talent professional es posi també al servei de tots, que també vol dir en benefici propi.
